POESIA D' ISABEL BARRIEL, IL.LUSTRADA PER DIEGO
Sonet de lluna plena
És nit de lluna plena,
els llops són a dormir
i somnia una nena
que el sol ja vol sortir.
És nit de lluna plena,
el cel un mar de llum,
les onades són estrelles
i les tenebres flocs de fum.
És nit de lluna plena,
l'hivern un cau de fred,
i cada paraula del poema
bàlsam dolç de l'univers.
No em destorbis,
bruixa negra de la nit
que els mots han de florir.
No m'embolcallis
foscor extrema,
que vull veure el meu camí...
És nit de lluna plena,
els llops són a dormir
i somnia una nena
que el sol ja vol sortir.
És nit de lluna plena,
el cel un mar de llum,
les onades són estrelles
i les tenebres flocs de fum.
És nit de lluna plena,
l'hivern un cau de fred,
i cada paraula del poema
bàlsam dolç de l'univers.
No em destorbis,
bruixa negra de la nit
que els mots han de florir.
No m'embolcallis
foscor extrema,
que vull veure el meu camí...
No hay comentarios:
Publicar un comentario